Aquella nit era negra, fosca i trista. Disposada a anar a dormir vaig comensar a escoltar
música,
d'aixó,
vaig
comensar a somiar am tu.
Al matí tot el dia
am tu,
i només de pensar
que la vida em
podia donar
aquestes ilusions i
aquest matis tan perfectes ja era
feliç
-Pq el teu
somriure, els teus
ulls, la teva simpatia i tu em fas
tornar boja
Paaaaulaaa cussinetaaa, escolta això d'escriure queda amb família eh?
ResponderEliminarAra tindrem un altre lloc per fer muros!! xD
vinga guapa, fins demà al cole, ves per on demà tinc unes ganes bojes d'anar-hi.. un muà!! ^^
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarCarai! Quins sentiments més macos i que ben expressats! Quina classe de poetesses! Montse Garriga.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar