EL PQ...

No enteng res. El dia la nit, el teu somriure o el meu.
Una paraula, un sentit, una ilusio que seveix am un instant.

Aqell dia, aquella hora aquell moment que em vas mirar, aqell encreuat de mirades, de somriures, esperant que l'altre dones el pas. El pas en el qual un segon de la vida s'atures, i poguessim presenciar i viure aquell petó.
Un intercanvi d'idees espesses que es van consentrar en un instant, un temps molt curt transformat am passió, amb comfusió i am equivocació.
Una equivocació q es reflecteix temps despres, quan, solitariament morts de pena al saber que llunya del meu costat seras tu a un lloc on jo no pugui arribar. Un lloc on les meves mans, les meves forçes no arribin, perque tu seras lluny de mi, i des d'aquell moment no et recupararé mai.




I morire de pena sense tu, el teu somriure, la teva alegria i sobretot, la teva mirada